«L’obra d'Aupy explora què passa quan no es diuen les coses pel seu nom i com és de poderós el llenguatge a l’hora d’instaurar una dictadura de la necessitat.» (5/6)
«En un primer moment, el tarannà independent d’aquests animals fa que ningú no es fixi gaire en la seva absència. Al cap de poc, però, no es parla de res més.» (3/6)
Llegint la novel·la de Gerbrand Bakker, El fill del perruquer, de @raigverd.bsky.social estic descobrint un greu accident aeri que hi hagué a Tenerife el 1977, amb 583 morts.
Val que jo era petita quan va passar però diria que tampoc s'ha explicat gaire, no sé si n'hi ha gaire memòria històrica.
«Els gats feien la seva, com acostumen a fer els gats: anaven i venien, no eren de ningú i alhora tothom se’n cuidava.» (2/6)
«I aquesta situació inexplicable –on han anat, si el terreny està envoltat d’aigua?– es complica encara més quan l’illa comença a ser envaïda per uns nous gats ben curiosos, que borden i s’han de dur lligats amb corretja.» (4/6)
📚 Fragment d'una ressenya de L'HOME A QUI JA NO AGRADAVEN ELS GATS, d'Isabelle Aupy, a @nuvolpuntcom.bsky.social:
👉 «La novel·la narra l’estranya i sobtada desaparició de tots els felins que habitaven una illa.» (1/6)
«Entre la paràbola i el discurs polític més directe, la novel·la ens fa pensar en el poder del voler tenir i el control que atorga el sentiment de mancança permanent.» (6/6)
—Sofia Vilella Pujol a @nuvolpuntcom.bsky.social
«La falta de reconeixement de la pèrdua gestacional i d’una absència en l’acompanyament durant el dol perinatal és un fet massa comú perquè quedi en mans de la bona predisposició de l’equip sanitari.»
ETS UNA EXAGERADA.
Isabel Muntané i Blanca Coll-Vinent
Montse Clua
Citacions de “Contra l’obediència», de
@jminguetbatllori.bsky.social @raigverd.bsky.social
#ContraLObediència #RaigVerd #JoanMariaMinguet
racodelaparaula.cat/2026/06/17/c...
Xavier Serrahima: poeta
Ets una exagerada.Biaix de gènere i sexe en salut (2a edició)Autoria: Isabel Muntané i Blanca Coll-VinentPublicació: Setembre 2024Edició: Rústega amb solapes224 pàgines La pràctica mèdica no escapa de la mirada androcèntrica que ha considerat el sexe masculí el referent universal dels estudis. El biaix travessa tots els àmbits mèdics, des de la recerca i la innovació fins al diagnòstic i el tractament. A la medicina persisteixen criteris i protocols que poden ser inadequats per a les persones que no s’identifiquen com a homes. El model mèdic masculí és esbiaixat i omet part de la casuística mèdica, però es continua aplicant a tothom i pot ocasionar conseqüències indesitjades per a la salut física i psíquica, sobretot de les dones i d’altres persones amb diferents expressions de sexe i gènere. Ets una exagerada és un projecte col·laboratiu entre diferents hospitals, metgesses i metges, amb l’objectiu d’esmenar incorreccions de la recerca mèdica, i actualitzar processos i pràctiques per apropar-los a una atenció més individualitzada. El llibre també recull testimonis de pacients que expliquen de primera mà com aquestes pràctiques poden afectar la vida de les persones, i ens fa reflexionar que aprendre i millorar en perspectiva de gènere és necessari i urgent. _________________________Isabel Muntané és periodista feminista, especialitzada en violències masclistes i mitjans de comunicació. Va fer el Màster en Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania, i s’ha format en la transversalitat de gènere i de les dones a les polítiques públiques. Actualment és professora de la Facultat de Ciències de la Comunicació i del Grau d’Estudis Socioculturals de Gènere de la UAB, i coordinadora acadèmica del Màster de Gènere i Comunicació de la UAB. Col·labora en diferents mitjans de comunicació i va ser una de les impulsores del col·lectiu OnSónLesDones. El 2019 va rebre el Premi Aspàsia en defensa de l’equitat de gènere, i el 2016 la menció honorífica del XI Premi 25-N de l’Ajuntament de Barcelona, juntament amb Violeta García, pel treball «Dones valentes. Recomanacions per informar sobre les agressions sexuals» (2016). Blanca Coll-Vinent és metgessa especialista en Medicina Interna, adjunta al Servei d’Urgències de l’Hospital Clínic de Barcelona, on va crear i encara coordina la Comissió Clínica de Sexe i Gènere en Salut. És doctora en Medicina i Cirurgia i premi extraordinari de doctorat; també ha fet el Màster en Gestió Hospitalària i el Màster Expert Universitari en Lideratge Femení.Com a autora, ha publicat més de seixanta articles en revistes indexades. Actualment és professora associada a la Universitat de Barcelona. Durant vint anys, va ser membre de la Comissió de Violència Intrafamiliar i de Gènere del Clínic, i hi va impulsar l’ensenyament sobre violència i salut.El 2022 va rebre un ajut de la Fundació de la Marató de TV3 pel projecte «Influència de la violència de parella en el pronòstic de les dones amb síndrome coronària aguda».ja.cat
Si t'ha agradat, comparteix-hoCitacions de Contra l’obediència, de Joan Maria Minguet * L’obediència, en el camp de la cultura, és una paradoxa, una desraó. (Contra l’obediència, Joan Maria Minguet, R...
racodelaparaula.cat
L'home a qui ja no agradaven els gats (2a edició)Isabelle AupyTraducció de Mia TarradasIl·lustració de Carmen SegoviaPublicació: Febrer de 2024Edició: Rústega amb solapes144 pàgines Hi ha una illa prop del continent que té unes normes pròpies, on el vent i el mar canvien les persones. L’illa està plena de gats, de domesticats, de panxacontents, de carrer, que una mica es passegen ara a casa de l’un, ara a casa de l’altre. Un dia de cop i volta desapareixen tots els gats i el que demanen a canvi de la seva tornada amenaça la forma de vida de tota la comunitat. L’autora ens ofereix un text elegant, rebel i agosarat que ens alerta de la fragilitat de les nostres llibertats i ens fa pensar sobre com la llengua es manipula per canviar les idees. Aquest llibre ha sigut un èxit a França amb el suport dels llibreters, que el van celebrar des de la primera lectura. _________________________ Nascuda el 1983, Isabelle Aupy va aprendre literatura seguint l’ordre alfabètic a les prestatgeries de les biblioteques públiques. Escriptora prolífica i exigent, polimorfa i polifònica, cada projecte literari que porta a terme forma part d’un marc narratiu on contingut i forma mantenen una relació orgànica, per tal de plasmar específicament el tema tractat. Així, Isabelle Aupy es renova i ens sorprèn amb cada llibre, sigui per la seva estructura, la temàtica o el gènere literari visitat, fent de cada una de les seves novel·les un material viu i únic que troba la seva continuïtat i coherència en una obra més vasta guiada per l’exploració del llenguatge.
