Inlay

Descolontzar la mentNgũgĩ wa Thiong’oPublicació: Maig 2017Edició: Rústega amb solapes288 pàgines Aquesta insòlita combinació entre assaig i autobiografia atorga al punt de vista i als arguments de l’autor una coherència i solidesa difícils de trobar en aquests gèneres en l’actualitat. Descolonitzar la ment, referència imprescindible en els estudis sobre postcolonialisme, no només defensa la importància de recuperar la llengua pròpia en la construcció de la identitat nacional, cultural, social i històrica, sinó que també ens mostra els esdeveniments vitals que han contribuït a elaborar el pensament de Ngũgĩ wa Thiong’o. El llibre desenvolupa temes com la redistribució del poder, la lluita de classes o la importància de la posició dels intel·lectuals en aquesta lluita, i també aprofundeix en conceptes com el neoesclavisme, l’imperialisme i el neocolonialisme tractant-los des d’una perspectiva cultural. A partir de la seva experiència personal, Thiong’o explica que les armes conquereixen el país, però que és la política cultural colonial i neocolonial la que subjuga el poble. ______________________ Ngũgĩ wa Thiong’o (Kenya, 1938 – Estats Units, 2025) va néixer en el si d’una família de pagesos. Durant la infància i l’adolescència, va viure sota el domini colonial britànic fins a la revolta de l’Exèrcit de la Terra i la Llibertat (1952-1962), que va portar a la independència del país. Quan va ingressar en la comunitat universitària, va iniciar una sèrie de reflexions sobre la concepció acadèmica de les cultures i literatures d’Àfrica. Aquests plantejaments van ser la base de moltes teories postcolonials, que amb el temps van contribuir a realçar la personalitat cultural pròpia dels territoris africans després del colonialisme europeu. Les seves obres van anar centrant cada vegada més l’atenció en els problemes polítics, culturals i socials de Kenya, raó per la qual va patir persecució política dins i fora del país (va estar exiliat des del 1982 fins al 2002). A més, a partir del 1981 va prioritzar el kikuiu, la seva llengua materna, enfront de l’anglès com a llengua de creació literària. Thiong’o va ser professor d’Anglès i de Literatura Comparada a la Universitat de Califòrnia a Irvine. Va obtenir deu títols de doctorat (un dels quals honoris causa) atorgats per universitats de tot el món, a més d’altres reconeixements acadèmics i honorífics. Va escriure i participar activament en les esferes culturals i acadèmiques de tot el món; tota la seva obra segueix generant debat i activitat intel·lectual, i ha estat traduïda a més de trenta llengües. El 2022, a més, va ser guardonat amb el Premi PEN/Nabokov or Achievement in International Literature. En català hem publicat Lluitar amb el diable, les seves memòries de la presó, i la trilogia de les memòries de la seva vida: Somnis en temps de guerra, A la Casa de l’Intèrpret i Neix un teixidor de somnis. També els assajos Desplaçar el centre i Descolonitzar la ment, que són la base del seu pensament, i el conte il·lustrat La revolució vertical.

Feminismes interseccionalsAutoria: Alícia Villar i Vicenta TasaIl·lustració de coberta: Mari Fouz248 pàginesPublicació: febrer 2026 Feminismes interseccionals: veus actives per a la reflexió ofereix una aproximació rigorosa i plural a la interseccionalitat com a eina d’anàlisi i d’acció política. A través de dotze converses amb persones que es dediquen a la investigació i l’activisme, el llibre examina com les desigualtats de gènere, raça, classe, sexualitat, origen o capacitat s’articulen de manera interdependent en contextos socials concrets. El volum recorre àmbits com les polítiques públiques, els drets humans, el pensament antiracista, els feminismes trans o la reflexió sobre el llenguatge, i posa especial atenció als límits i possibilitats de la interseccionalitat en entorns institucionals. En un capítol d’anàlisi pròpia, les autores aprofundeixen en els riscos de la institucionalització acrítica de la interseccionalitat i en la necessitat d’una mirada situada, capaç d’integrar dimensions culturals, lingüístiques i polítiques sovint absents en els marcs d’igualtat convencionals. Una obra sòlida i rellevant per comprendre els feminismes contemporanis i per incorporar la perspectiva interseccional a l’anàlisi social i a la formulació de polítiques públiques. ______________________ Alicia Villar Aguilés és doctora i professora de sociologia a la Universitat de València (UV). Investiga sobre les relacions entre societat i educació, conciliació dels temps personal, familiar i laboral i gènere. Està interessada en l’estudi de la desigualtat des de la perspectiva interseccional. Col·labora amb universitats brasileres en projectes sobre indicadors educatius i desigualtat. És la directora de la Revista de Sociología de la Educación-RASE. Participa al Lab-Feminisme de la Fundació Nexe.Vicenta Tasa Fuster (Oliva, 1974), és professora de dret constitucional a la Universitat de València (UV), on dirigeix la càtedra de drets lingüístics. Les seves línies de recerca principals són l'estudi comparat dels drets lingüístics i els estudis de gènere des de la perspectiva del dret constitucional. Forma part de l'Institut d'Estudis de la Dona de la UV i és codirectora de la revista científica Just. Revista de Drets Lingüístics i Minories. També és acadèmica de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.