Com ha arribat Hezbollah a concentrar tant poder al Líban? La resposta no s’explica només des de Beirut: també passa pels tripijocs de les potències que van condemnar el país a un futur sense futur.
Per Albert Garrido.
Els anglosaxons parlen de 'weaponization': de la instrumentalització de les dependències econòmiques. Aquest és el camí que comencem a emprendre, per culpa d’un grapat de tarats. Qui no llegeix història està condemnat a repetir-la.
Per Claudi Pérez.
politicaprosa.com/leconomia-co...
Les polítiques urbanes poden constituir un dic de contenció davant d’aquells que –amb el pretext de la guerra o qualsevol altre– volen fer retrocedir els drets i les llibertats.
Per Oriol Nel·lo.
L’art de parlar en públic.
Les formes s’han adaptat als nous mitjans, a la nostra minvant capacitat d’atenció i a la simplificació dels referents compartits.
Per @jaumeclaret.bsky.social.
El fracaso del nacionalpopulismo húngaro tiene que dar ánimos a todos quienes se enfrentan a democracias iliberales, algunas ya en el territorio autocrático, significado por la persecución y encarcelamiento de la oposición, como es lo que está haciendo Erdogan en Turquía.
Por @lbassets.bsky.social
📷 Barcelona respira ciclisme des de fa més d’un segle. Aquest àlbum recupera imatges històriques de la passió ciclista de la ciutat. Des de René Privat el 1957 fins a Jacques Anquetil, que va començar a Montjuïc la seva llegenda.
Per José A. Santos.
politicaprosa.com/barcelona-pa...
Avui fa cent anys de la mort d’Antoni Gaudí. El temps ha capgirat el judici sobre la seva obra: de boig a sant, d’incomprès a icona. Un segle després, continua marcant l’horitzó de Barcelona.
Per Artur Ramon i Navarro.
politicaprosa.com/cent-anys-se...
Política & Prosa
Política & Prosa
Política & Prosa
Política & Prosa
Política & Prosa
Política & Prosa
Política & Prosa
Puestos a ver el Mundial, aprovechemos para aprender, digo en mi blog "Progreso Real".
@simonkuper.bsky.social @brankomilan.bsky.social @alternativaseconomicas.coop @politicaprosa.bsky.social
progresrealprogresoreal.blogspot.com/2026/06/guia...
Francesc Trillas Jané
“Un polític que llig és un polític diferent: això m’ho ha ensenyat l’experiència. Com un polític que escolta la ràdio. Com un que torna als carrers de la seua infantesa” by @ximopuig.bsky.social x @politicaprosa.bsky.social
Una pedalada. Una altra. La suor en el front. El dolor en les cames. Una altra pedalada més. El cansament. L’ombra de l’esgotament. El fantasma de l’última pregunta que acudeix al cap en les…
Espanya “és un cas paradigmàtic de transformació d’un règim confessional a un model d’aconfessionalitat cooperativa, més que una ruptura” by @marionallado.bsky.social x @politicaprosa.bsky.social
Jaume Claret
politicaprosa.com
Durant el règim franquista, el catolicisme era religió oficial d’Estat i la pràctica religiosa formava part de les pràctiques socioculturals del moment, és a dir, estava socialment integrada.
La desesperança sembla haver arrelat en les societats europees. Bona part dels joves estan convençuts que, malgrat els formidables avenços en el benestar, l’accés als serveis, l’esperança de vida i l’...
politicaprosa.com
No és cap exageració dir que el Líban és un país desgavellat, que no coneix la pau de debò des de 1975, inici de la guerra civil que va acabar, oficialment, el 1990. A mitjans dels anys 2000…
La guerra és la continuació de la política per altres mitjans. Però de vegades Clausewitz es queda coix i resulta que la guerra és la continuació de l’economia per altres mitjans. L’ús de l’economia…
politicaprosa.com
De Budapest no nos llega una sola noticia sino dos. Y las dos, importantes. La primera: Hungría abandona a Vladímir Putin y a Donald Trump. La segunda: la democracia funciona. Una es de trascendencia…
A mitjan segle XIX, l’urbanista Ildefons Cerdà va projectar una Barcelona moderna passant la ciutat pel tamís d’una xarxa. Al seu cap, hi havia una parcel·la dedicada a l’hipòdrom, que va adquirir el…
politicaprosa.com
L’oratòria ha estat una de les arts amb més continuïtat en l’espai públic. Des dels orígens dels temps, quan s’atorgava a la paraula capacitat performativa, fins als clàssics antics i moderns…