Quan brinden, mitja taula intueix que dos s’entendran de meravella aquesta nit.
Aquest gos sempre ens persegueix. I no deixa de fer-ho fins que no li llancem algun dels entrepans de l'esmorzar. Deu de ser el peatge d’aquesta platja.
No crec que el trobem. No pot haver travessat el llac nedant. Que no saps com és? No posaria una pota a l'aigua ni que li anés la vida. D'acord, d'acord, tu mai perds un rastre. Però s’està fent de nit i el coi de gat és negre. D'acord, d'acord…
Omple la bombolla amb un desig i la deixa voleiar. Sap que la perdrà de vista i que només esclatarà davant la persona adequada. Tant de bo la pogués seguir per descobrir qui és.
S’ha posat de moda submergir-se a riu i ser el primer a trobar una de les claus que obre un dels cadenats. I cada vegada que ho fan una d’aquestes parelles es trenca sense entendre què ha passat.
Semblava que s’estava pansint. Però ara crec que s’està apropant a la companya per fer-li un petó floral.
Si es queda aquest pis de la planta cinquena, tindrà la sensació que pot veure tot el barri a vol d’ocell. És l’edifici més alt de la zona. Surti al balcó i comprovi les vistes. Serà la reina del veïnat.
Sempre havia seguit el camí marcat. Havia fet tot el que tocava amb el màxim compromís. I no l’havia dut enlloc que volgués estar. Un dia va decidir oblidar-ho tot. Refer tots els camins. Continua sense saber on arribarà, però ho farà a la seva manera.
Que els cotxes ja no necessitin benzina i se’ls pugui omplir el dipòsit recitant poesia és meravellós. Però ningú no va mencionar, que si t'entretens massa a recitar la següent, el cotxe es cala.
Qui els havia de dir que la grua tindria un accident, i que esdevindria el record més preuat de les seves vides.
