Un moment, un detall, una història que no et pots treure del cap.
Andròmines de paper
Loading...
Qui els havia de dir que la grua tindria un accident, i que esdevindria el record més preuat de les seves vides.
No crec que el trobem. No pot haver travessat el llac nedant. Que no saps com és? No posaria una pota a l'aigua ni que li anés la vida. D'acord, d'acord, tu mai perds un rastre. Però s’està fent de nit i el coi de gat és negre. D'acord, d'acord…
S’ha posat de moda submergir-se a riu i ser el primer a trobar una de les claus que obre un dels cadenats. I cada vegada que ho fan una d’aquestes parelles es trenca sense entendre què ha passat.
Omple la bombolla amb un desig i la deixa voleiar. Sap que la perdrà de vista i que només esclatarà davant la persona adequada. Tant de bo la pogués seguir per descobrir qui és.
Vaig demanar-li que em pintés el mur, no que el transformés en una atracció que omple el carrer de turistes que no em deixen sortir de casa.
Semblava que s’estava pansint. Però ara crec que s’està apropant a la companya per fer-li un petó floral.
Que els cotxes ja no necessitin benzina i se’ls pugui omplir el dipòsit recitant poesia és meravellós. Però ningú no va mencionar, que si t'entretens massa a recitar la següent, el cotxe es cala.
Aquest gos sempre ens persegueix. I no deixa de fer-ho fins que no li llancem algun dels entrepans de l'esmorzar. Deu de ser el peatge d’aquesta platja.
Si es queda aquest pis de la planta cinquena, tindrà la sensació que pot veure tot el barri a vol d’ocell. És l’edifici més alt de la zona. Surti al balcó i comprovi les vistes. Serà la reina del veïnat.
#HumansOfBlueSky
#classicmono
"There have been a lot of years, and this old man has not yet understood that he fell in love with the first flower that gave me."
@pandromines.bsky.social
