Amb el "Chroniques" els Peeping Tom tornen als límits de la realitat i de la física (dels cossos dels ballarins).
El que el cine resol amb efectes, aquí es fa amb imaginació + entrenament i passa davant del teu, en un escenari palpable.
Surrealisme i slapstick es disloquen de nou, en un TNC fosc.
A la joventut té categoria d'època d'extrems.
Res li té d'envejar una quarantena en crisi.
L'Aina Clotet ho il·lustra a "Viva" anant del drama i el pes, a la lleugeresa i la comicitat.
Sovint sents: el càncer s'ha de tractar amb elegància.
Millor amb naturalitat, com fa ella amb mastectomia inclosa.
És inevitable anar al concert de Mike D i no buscar-ne l'edat?
Si tornes als escenaris als 60, fes-ho com ell, sostenint energia i vitalitat.
Amb el retrofuturisme que actualitza sonorament el llegat dels Beastie Boys.
Presenta una cançó nova "It's Time" dient: No time like the present.
L'actitud!
Dos dels discos que més hem gastat l'últim any, el de Geese i l'Oklu en directe al Primavera Sound amb una capa extra d'èpica, d'una pluja ventosa.
De la història de Valentín Roma sent expulsat del MACBA i ara retornant al cim, com a nou director, et surt una pel·li tipus Hollywood i tot, si vols.
"La vie secrète des vieux" d'El Khatib Zirlib diu tractar el tema de l’amor (per tant, del dol) i el sexe a l’última etapa vital.
I això últim hi destaca, la sexualitat relatada amb desinhibició.
Apuntem tots que el dire explica que l'únic que preocupava als protas és que no ho sabessin els fills.
Dives pop ballables i un senyor gran que per moments conserva la veu de quan tenia 27 anys.
Estrictament les fotografies immortalitzen un moment, per això se'ls hi diu instantànies.
Hi ha molts fotògrafs que s'agafen a això i d'altres, com Walker Evans, que més aviat capturen una època, una ànima.
America was humble and poor before podria resumir la seva exposició, que és fugaç i s'acaba.
Destruir sistema des de dins, és tan benintencionat, com massa sovint il·lusori.
Kristoffer Borgli sí aconsegueix dinamitar el sistema de la romcom.
El sistèmics Zendaya i Pattinson en són còmplices, inquietant-te des del minut 1 i amb una cama a la sàtira i l'altra al drama.
Mala llet de la bona.
"Backrooms" és instal·lació artística. El que veus a la pantalla i el que filmen.
De Piranesi i Escher, fins Lynch, "Severance" i els Peeping Tom amb gramàtica i glitches d'internet, d'aparença dels 90, amb un mal tan actual com l'angoixa.
Atrapat al no-lloc, epítom del no-arrelat.
I Renate, sempre!
