Mentre molts artistes experimentals del segle XX seran oblidats en girar el cantó, Hockney, arrelat sòlidament en la tradició, i que hui s'agafa vacances eternes, seguirà il·luminant-nos amb els seus colors. Have a nice trip, Master!
Ja m’agradaria que el botànic recuperara València! Però crec que comença de la pitjor manera possible. Rufián, egocèntric i d’un populisme analfabetista (+ Tiktok i - biblioteques) és el pitjor que li pot passar a l’esquerra.
Fa 20 anys, aquest llibre em canvià la vida.
Ara soc jo qui el reescriu a ell.
El 8 de juny, a les millors llibreries.
Mapa mental de la xarrada sobre realitat i literatura. Supose que no s’entèn res. En faré un article.
Demà
Potser no aniré, com a autor, a més clubs de lectura.
M'agraden, i, sobretot si subvenciona la Institució de les
@lletres
Catalanes, paguen bé.
Si el club és a prop i pots tornar a casa, perfecte. Pero quasi tots són a més de 400 Km, sovint a un poble menut. (1)
En la majoria, però, no és així. Cadascú a sa casa i tu a la de ningú, ànima en pena, amb ganes que siga l'endemà, quan faràs quatre o cinc hores de cotxe i, ja a casa, et diràs: Potser no aniré a més clubs de lectura. (i 3)
Acaba la reunió i et quedes sol, de nit, en un poble desconegut. Has de buscar lloc on sopar i on fer nit. Talment un personatge d'Edward Hopper. En alguns clubs t'acompanyen a sopar i feu tertúlia. Saben que, més important que la pela, és el tracte. (2)
