A principis de febrer vaig comprar una samarreta per ajudar la no desaparició d'una sala, diem-ne alternativa (diminuta, sense ventilació i amb una columna enorme al mig). A mitjans de juny encara l'espero. M'he enfadat? Doncs no, perquè és la no-professionalitat que em defineix a mi també.
Pregunto seriosament; per què tenia els colors del Barça, la figura de Gaudí?
La lluita que s'havia de fer des de dins la xarxa social de l'asperger nazi com va? L'anem guanyant?
(no me'n puc estar: terriblement xaró el tema dels drons)
I també perquè crec que ja som íntims amics amb qui porta el correu de la sala, després de tants missatges.
El documental de Rafa Nadal es podria resumir així:
"estava destrossat físicament, no em podia ni moure" (guanya el torneig)
"estava destrossat físicament, no em podia ni moure" (guanya el torneig)
"estava destrossat físicament, no em podia ni moure" (descansa)
Toni Nadal: "s'ha d'entrenar més"
Un corol·lari: allò de Fuster de la llengua com a país, en Rafel no ho aplica gaire, perquè tot i parlar (en família) un català genuíssim de Manacor és més espanyol que els molins de Castilla La Mancha.
El nou de Ty Segall pinta
GUAPO
tysegall.bandcamp.com/album/chrome...
